Com ja sabeu, aviat s’aproxima la revetlla de St Joan, una nit molt esperada per molts humans però també molt temuda per molts dels nostres estimats peluts.

Són múltiples les formes en les que poden manifestar la seva por o fòbia.

Podem identificar la por si observem alguna/es de les següents característiques: cos ajupit a terra, orelles endarrere, cua entre les potes, tensió corporal, taquicàrdia, salivació excessiva, pupil·les dilatades, panteix, entre d’altres.

Si la cosa va a més a llavors estarem parlant de fòbia als petards: intents desesperats d’escapar-se (fent malbé a vegades béns de la nostra llar) o d’amagar-se, tremolors, vocalitzacions que poden anar des dels lladrucs als plors, eliminacions inadequades i/o expressió de les glàndules anals, automutilacions…

És interessant poder diferenciar-ho ja que l’enfoc terapèutic diferirà en funció del grau de patiment de l’animal.

En tot cas, és important crear una zona segura a casa, és a dir, escollir el lloc de la casa on s’hi sent més a gust i protegit (sol ser un racó on ja hi ha anat alguna vegada per amagar-se quan té por, com pot ser sota el llit, sota la taula, al lavabo, etc) i allí crear-li el seu refugi amb el seu llit, joguines, menjadora i bevedora. Es pot tapar amb mantes per tal d’esmorteir el so. Aquesta zona es pot crear unes setmanes abans per tal de que es vagi habituant al seu nou refugi, sense mai forçar-lo a anar-hi si no és per iniciativa pròpia. 

Arribats al dia, podem baixar persianes i tancar finestres, posar música relaxant de fons o deixar la televisió encesa. Important que no faci massa calor a l’habitació ja que l’estrès els fa augmentar la freqüència respiratòria i amb ella la temperatura corporal, per tal d’evitar un cop de calor.

Un altre aspecte molt important a tenir en compte és no estar sobre de l’animal acariciant-lo ni compadint-lo en els moments crítics, ja que de lo contrari li estarem donant a entendre que la seva por està justificada i sense voler reforçarem erròniament aquesta conducta. S’ha d’actuar amb normalitat, sense privar-lo completament de contacte físic però no reforçant la seva por amb carícies, i premiar-lo quan estigui relaxat.

Si durant el dia l’hem passejat o fet fer exercici ens ajudarà a que estigui més cansat i es pugui relaxar més fàcilment al vespre, millor si van lligats per evitar que s’escapin si mai senten un petard. I si no vol sortir tampoc el forçarem, podem deixar papers de diari o empapadors perquè pugui fer les seves necessitats a casa.

Per ajudar a pal·liar l’ansietat i la por tenim a l’abast diferents teràpies naturals, respectuoses i eficaces per l’animal, com poden ser els nutracèutics, les feromones, les Flors de Bach, l’Acupuntura, la MTC, CBD, entre d’altres. Totes elles a tractar amb antel·lació ja que els resultats visibles poden no ser immediats.

Si no és suficient, es poden administrar fàrmacs opiacis per potenciar l’efecte ansiolític. L’acepromacina es un fàrmac popularment utilitzat per aquestes ocasions el qual no us el recomano ja que el que fa és poc a poc anar immobilitzant a l’animal (sembla que es relaxi) però continua sentint la por/fòbia sense poder moure’s, un trauma que farà que incrementi encara més la seva por/fòbia cap als petards.   

Us recomano en tot cas que aneu a veure el vostre veterinari holístic de confiança perquè us aconselli quin és el millor tractament per el vostre animal.